Aneks:Język kataloński - koniugacja admetre

Paradygmat odmiany czasownika admetre[1]

bezokolicznik (infinitiu) adm-etre
imiesłów czynny (gerundi) adm-etent
imiesłów bierny (participi) adm-ès, adm-esa
adm-esos, adm-eses
osoba pojedyncza mnoga
pierwsza druga trzecia pierwsza druga trzecia
tryb oznajmujący (indicatiu) jo tu ell, ella, vostè nosaltres vosaltres ells, elles, vostès
teraźniejszy (present) adme-to adme-ts adme-t adme-tem adme-teu adme-ten
pretèrit imperfet adme-tia adme-ties adme-tia adme-tíem adme-tíeu adme-tien
passat simple adme-tí adme-teres adme-té adme-térem adme-téreu adme-teren
przyszły (futur) adme-tré adme-tràs adme-trà adme-trem adme-treu adme-tran
tryb łączący (subjuntiu) jo tu ell, ella, vostè nosaltres vosaltres ells, elles, vostès
teraźniejszy (present) adme-ti adme-tis adme-ti adme-tem adme-teu adme-tin
pretèrit imperfet
adme-tés adme-tessis adme-tés adme-téssim adme-téssiu adme-tessin
tryb rozkazujący (imperatiu) jo tu ell, ella, vostè nosaltres vosaltres ells, elles, vostès
- adme-t adme-ti adme-tem adme-teu adme-tin
tryb warunkowy (condicional) adme-tria adme-tries adme-tria adme-tríem adme-tríeu adme-trien